L'Abril és el mes de la florida generalitzada de les flors. El mes que les noies (i els nois, no voldria ser titllat de sexista o homòfob) cada cop deixen entreveure més zones del seu cos. També és el mes que ja comença a haver-hi mosquits, el de l'efervescència de les al·lèrgies i, entre moltes altres coses, el mes de la Feria d'Abril de Catalunya i els famosos dos milions de persones pel cap baix que, segons l'organització, hi assisteixen.
Vivim un context econòmic crític i les institucions públiques estan retallant les aportacions econòmiques a serveis bàsics com la salut, però també a entitats arrelades al territori i que fan xarxa social dia rere dia fent la seva vila més integradora. Això passa al que depèn del govern de la Generalitat, però també de la pràctica totalitat d'ajuntaments. Tot apuntava que la Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya i la seva Fundació FECAC també veurien com la inversió pública per a la seva festa de lleure es veuria reduïda. Però no; l'Ajuntament de Barcelona mantindrà al cent per cent la seva subvenció a la celebració. En total, 85.000 euros als quals caldrà sumar-li una partida extra de 12.000 euros procedent del districte de Sant Martí. Retallades? No: subvenció per partida doble a través de l'Ajuntament. A tot això cal sumar-li 60.000 euros més que procediran de la Generalitat. El tripartit només hi aportava 49.300 euros, però l'actual Generalitat de les tisorades ha optat per assignar-li dues partides de 30.000 euros, una des del departament de Cultura i una altra des de Governació (encara per confirmar oficialment). Per la seva part, la Diputació l'any passat va aportar 80.000 euros més i enguany s'espera una quantitat similar. En total, 237.000 euros en subvencions aquest 2011. Fa pocs dies, el president de la Fecac, Francisco Garcia Prieto, criticava la consulta sobre la independència que es celebrava a Barcelona al·legant que ara no era el moment de votar i malgastar diners. S'oblidava que el 10-A els diners que es gastaven eren privats i, en qualsevol cas, el principal capital que entrava en joc era l'humà.
El sistema de funcionament d'aquesta fira barcelonina situa la Fecac com a controladora del sistema d'exclusives i concursos per ser proveïdor. L'espai, la infraestructura i els diners són públics, però la Fecac és qui talla el bacallà en tots els sentits. Ells pacten i cobren les tarifes que cal pagar per tenir-hi una paradeta. Dir que això és un negoci d'alguns espavilats que s'erigeixen com a representants d'una part de la població catalana sense que ningú no els hagi votat podria ser precipitat. Ara bé, seria interessant fer una auditoria a fons per analitzar els números reals de cadascuna de les edicions de la Feria.
Com tothom sap, cada any hi van dos milions de persones. Només que cadascun dels assistents que hi va prengui una cervesa al preu d'un euro i mig (tiro baix per evitar que s'enganxin els dits) ja hauran recaptat tres milions d'euros. Des de la Fecac podran retornar còmodament les modestes subvencions que se'ls han atorgat. El que els resti i els tres milions d'euros de la segona ronda de canyes els poden aprofitar per comprar la infraestructura de l'any vinent. Els beneficis de la tercera ronda se'ls poden seguir confitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada